Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


figura simpatica i expressiva, reflexe fidel dels seus sentiments i idees? ¿Qui, finalment, veient-lo decandir-se i aniquilar-se per graus en els darrers mesos de sa existencia, no havia imprecat la natura per no haver posat un cos robust a les ordres d'aquella inteligencia poderosa, armonisada amb una imaginació exuberant i dominada per un cor que mai volgué rendir-se a l'evidencia trista que aquella inteligencia li feia conèixer?
 Lo unic que faltava an en Bartrina era realment un cos d'atleta. Tot el vigor de les seves facultats s'estrellava en la debilitat dels seus membres. Per això li era tant simpatic en Leopardi; per això els seus cants estan impregnats de la trista melancolia del poeta italià; per això s'ha extingit la seva vida fisica quan la moral tot just començava. Ha mort a trenta anys, quan entrava a la vida.
 En Bartrina no té cap historia. Va néixer a Reus, l'any 1850, d'una familia tant modesta com apreciada, i va fer lo que fan tots els nois a la nostra terra: després d'anar a estudi de primeres lletres, va començar la segona ensenyança, però no va acabar-la. La seva imaginació divagadora no podia subjectar-se a les estretes mires dels nostres establiments oficials, i durant molts anys va ser tingut com un jove vulgar en la nostra terra dels titols i els diplomes. Com podia saber res un noi que ni tant sols era batxiller? Per això la seva familia va voler que fos alguna cosa i... va indicar-li que prengués un titol. Això succeía al mes de Juny, i li faltaven sis assignatures pera tenir el batxillerat. Llavors hi havia llibertat d'estudis, i sentint