Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ALLÀ D'ALLÀ


Allà d'allà, molt lluny, aon va perdent-se,
en ales de lo vent, de la campana
 lo suavissim remor;
aon l'alè de la fresca marinada
hi porta l dolç perfum, la suau essencia
 de la boscana flor;
aont hi va, quan se perd, la llum del dia,
tenint-te d'amor presa entre mos braços,
 voldria estar am tu,
respirant ton alè, besant tos llavis,
gronxant-me am tu en onades de llum pura,
 allà d'allà, molt lluny!


EPÍSTOLA[1]


 Amaro e noia

la vita, altro mai nulla, e fango è il mondo.

Leopardi

Amic, si encara ho ets, mon plany escolta;
si sols t'ho dius, si l'amistat antiga,
pel cuc de l'egoisme rosegada,

  1. Premiada en els Jocs Florals de 1876.