Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

militar, veu sortir de l'iglesia del devant, a la colossal Viuda Roig y al seu fill Rossendo? En Deberga's menjà tot seguit la partida. Aquell noy, després de lo del ram, tractant de fugir de l'Elvira, no havía parat fins a resoldre a sa mare a venir a Mont- Lluís en busca de la fresca qu'aquélla dòna no trobava en lloch. Anch que no fos sinó per axò, convindría esmunyirse depressa; ¿quan més, donchs, recordant la cayguda llastimosa, que tan violent el posava no més al recordarla?
 No s'hi pensà gens més: pegà revolada y, fentse'l distret, tractà de fugir per la primera escala que li sortía al pas. Però, ¡cah! si donya Pomposa ja l'havía vist! ¿Cóm dexar perdre l'ocasió?
 —¡Deberga! ¡Deberga! ¡Marcial! ¡Marcial!—comensà ella a cridar, corrent y esbufegant derrera d'ell.
 En Deberga feya l'orni dantse a tots els dimonis del infern; però, acossat per aquells crits contínuus qu'anavan fent guaytar la gent de les botigues, y avisat y més avisat pels tafaners de porteta, no tingué més remey que tombar el cap y esperar als seus perseguidors.
 —¡Ah!—feu, fingint per forsa la major sorpresa.
 —¡Oh!—cantà l'acalorada viuda.— ¿Quín