Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/11

a Moncada, ab els ulls cluchs. Però la por de que'l nen s'aboqués massa y la bull bull que, de recorts de sa vida de sacrificis, de ses grans contrarietats y de ses lluytes infinites, se sentí arreu en son cervell excitat pel contínuu y violent trontoll del tren, la van posar tan nerviosa que renuncià ja a dormir. Llavors, sentint necessitat de dis- treures, va axecarse, va mirar si a l'Estació hi veya algun conegut, tocà'l front al nen, li estampà un petó y, altra volta asseguda, remenant son saquet, entaulà conversa ab la noya sobre aquell company de viatge tan poch atent y curiós. «Tan mateix, el tal subgecte havía d'anar molt mort de sòn ò ser un gran mal educat.»
 — Y no obstant,—obgectà la noya, tan baxet com podía,—té'ls peus d'una persona fina; repàra.
 — Oh, fins tot lo que porta sembla dir qu'ho es; — feu l'altra, fixantse en les elegants botines de color castany que li defensavan uns borceguins perla, en el tros que li veya de pantalon plom, d'un texit inglès finíssim, y en el gran sach-de-mà de pell de Russia que tenía dalt del filat.
 Un nou xiscle de la màquina, seguit d'un soroll axordador y de repentí eclipsi de llum, les feu callar, dexantles en la immovilitat alerta ab que's sol fer la travessía de les fo-