Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/115

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gué ella ab un tò de mofa, que feu mossegar el llavi a n'en Deberga y qu'escapà al interessat.
 —Rossendo!—cridà, llavors, sa mare.—Míra que'ls senyors ja estan servits.—
 Y'l xicot, ja tot tranquil, va anar a instalarse ab sa mare a la tauleta del costat, d'hont donya Pomposa procurà sostenir conversa contínua, sobre tot ab la Pilar, que's mostrava galant com sempre, per pura educació.
 Explicat el per què's trobavan allà dalt els Roig, que no era sinó «pera fugir de la calor com ja podían suposar,» y apurades les informacions, primer, de com uns y altres havían passat aquells díes, de les condicions climatològiques y de vida social de Mont-Lluís, després; la Pilar, pera qui la companyía d'aquella dòna no era gens enutjosa, sinó molt divertida y fins interessant per si a la llarga podía descobrirli quelcom de les sospites que, parlant d'en Deberga, li havía suscitat al chalet, li preguntà si realment volía acompanyarlos ab el seu fill a Font-Romeu.
 Donya Pomposa rodà'l cap ab pena, y escapàntseli una mirada cap en Deberga, plena de prechs de clemència, respongué:
 —Ho sento molt; el noy els acompanyarà en bicicleta, però a mi m'es impossible.