ment a la cadira, y la noya ab prou feynes trobà alè pera dexarse caure al balanci més pròxim.
Mes, passat aquell tropell, si la mare gosa, pregunta «per què m'has mirat d'aquella manera? ¿per què m'has fet jurar? ¿quí t'ha sugerit els dubtes que tot axò significa?» Y, si la filla no's refrena'l primer impuls, cau de genolls als peus de sa mare y li demana perdó d'haverla presa per rival ni un sol moment. Per axò, un cop asserenades y tot, restaren encara bona estona sense acció ni paraula, rumiant lo succehit, espahordintse devant dels dubtes y recels qu'altra volta's sentían remoure interiorment. Y esverades una y altra de lo qu'havían fet, abandonaren el dormitori sens boy gosar mirarse.
Mentrestant, una victoria tronada havía conduhit al peu del Hotel d'Europa a la Viuda Roig y al seu fill Rossendo; aquest s'havía enterat, als pochs moments, de la sobtada marxa d'en Deberga y, tot sorprès d'ella, havía corregut a innovarla a sa mare, qu'estava llavors en camisa y enagües, rentantse abundosament pera traures la calor y la pols del còs. Sòrt que la bona senyora tenía ben tancada la cambra, quan sentí atravessar la tremenda nova per l'es-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/134
Aquesta pàgina ha estat revisada.
