tost en elevant com en derrera? Tot, tot axò s'acudí a la Prim en un Jesús, pera induhirla a concloure que, de la filla ò de la mare, allí hi havía una rival gelosa y prou imprudent pera comprometres, en un moment de suspicacia invencible, fins a donar a entendre que, entre ella y en Deberga, hi havía hagut intimitats impossibles de compendre. Les sospites, qu'un moment havían llampegat pel seu enteniment, eran, donchs, certes? Quína monstruositat! Y foren tals, llavors, el fàstich per un cantó y la passió de riure que, per altre, van assaltarla, que cregué prudent sortir d'aquella situació ab un ardit de mofa:
—Ay, senyora; però, ara hi penso: ¿y donchs, que no vol veure la casa?—
La viuda Roig va posarse rohenta com un foch, y sens poder dissimular ja més, s'excusà, dient que ja no podía, que l'esperavan unes amigues y que faría tart.
La Pilar, lluny d'insistir, tocà'l botó del timbre y s'axecà abans que la forastera. Llavors, una y altra s'encreuaren dues mirades com dos espasins y, després d'un acatament plè de desdeny, la viuda Roig, sortí d'aquella casa, llensant llampechs pels ulls y mossegant el mocadoret petit, com si, al tancar el rexat, se li haguessin enclòs les ungles.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/146
Aquesta pàgina ha estat revisada.
