Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/148

ment, que, ja no sabent com deslliurarsen per si sola y cercant, al hora que distracció, consell segur, và, a la fi, escriure d'amagatotis al seus oncles, invitantlos a pujar ab més insistencia que may. El prestigi que aquests tenían pera ella, y sobre tot l'oncle Ortal, qual enteresa de caràcter y criteri ella tant admirava, li garantían la bondat d'aquell consell. Y segons lo qu'ells pensessin, segons lo qu'ells diguessin d'en Deberga, informats com ja'n vindrían de segur, s'abandonaría ò nó ella a l'atracció que per aquest sentía, junyint, si axís calía, els impulsos del seu cor a la voluntat aquella que may li havia desdit. Els oncles, mal l'avi Prim se quedés sol ab la Mions, cosa qu'havía d'enfadar no poch a la Pilar, ja no's van fer pregar més, y pochs díes després, arribavan a Cerdanya.
 Llavors, la fluxa de la Pilar, ab tot y'l disgust ab que'ls veya venir, portà la seva bondat fins al punt d'anar ab sos fills a Escadars, a rescatarlos de la diligencia, a fi d'aliviarlos un xich del cansament ab un cambi de postura.
 En Robert, el fexuch Robert, fou el primer en despenjarse ab pena de l'estreta portella del cupè; desprès n'exí, tota posturera, la rodanxona Julita, que, ab tot y'l seu ès ja no tan fàcil de moure als quaranta set