Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

els prometía la protecció del bilbaí pera demà que la cunyada tractés de donar la gerència a un altre. L'únich grop que la qüestió ofería, encara, era l'estat d'esperit en que poguessin trobar a n'aquella noya, tan independent, tan contemplada y que quí sab quins plans hauría ja tirat ò quins compromisos contret ab en Deberga, si la sarampionada del amor l'hagués agafada de plè a plè. Axò'ls tenía intranquils, els imposava la major prudencia; però, un cop a Puigcerdà, veurían, obrarían segons les circunstancies.
 No era, donchs, pas tan fàcil a la Pilar sustreures al malestar que s'esperava d'aquella vida en comú, no més resignantse a callar y a fer la vista grossa en holocaust de la pau que se li posava en perill. Mes, encara, aquella nit, Deu li donà la sòrt de poderse retirar sense un disgust. La Julita venía disposada a trobarho tot tan bo, tan ideal y magnífich, que va estar tota la vetlla esmersant a tort y a dret ponderacions y alabanses, ensemps que l'Ortal, ensopit per la migranya, no feya sinó badallar. Mes, tant de ben estar no podía durar gayre.
 L'endemà al matí, aquells hostes sortíren, ab l'Enriquet de la mà,a donar un tom per la vila, que la Julita no havía vist encara. Apenes arriban al Estany, ja's topan