Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

era per que'l telegrama s'hauría perdut, ò per que aquells no's trobavan ja a Bilbao. Casos axís, estant de viatge, es repetexen molt sovint. En quant a lo d'insistir... ell faría lo que'l cor li dictés. Si la Pilar no's pogués passar dels ausents d'aquí al día dels funerals, insistiría. Si se'n podía passar... per què amohinarse? Si, entretant, ella tingués d'arreglar papers ò algun assunto, y ell li merexía prou confiansa... aquí'l tenía a les seves ordres. Per axò sí que no calía cridar a ningú. Ell ho faría tot ab el major gust y considerantse molt honrat de ferho.»
 —¿No m'ho diu per compliment, Deberga?—gosà ella preguntar.
 L'aludit li clavà una mirada de reprensió tan dolsa, qu'ella s'enrojolà tota.
 —Encara no'm coneix prou. Pilar. Jo so agrahit; no olvidaré may els díes deliciosíssims que'm van fer passar vostès. Si vostè sabés l'afecte que'ls hi he posat!—
 Y aquí va contenirse visiblement, com obligat per les circunstancies, y ella, olvidant de moment totes ses penes, se sentí una cremor a la cara que la feu tremolar tota. Per sòrt, els llums no estavan encara encesos.
 —Mamà! mamà!—feu l'Enriquet, entrant tot corrent,— hi hà un parte.—
 La cambrera'l seguía ab l'encenedor fla-