Era un home alt, corpulent, de faccions bastes, ulls rodons y negres, gran front y color biliós. Entrà tot determinat y ab el cap alt com si's trobés a casa seva, y ab veu grossa y pastosa, un cop s'hagué abaxat les antiparres de conxa per veure mellor d'aprop, preguntà per la senyoreta Elvira, sense haver saludat als presents més qu'ab un parell de reverencies, ni donar temps a la presentació de ningú.
—Ah, son encara a Bilbao!—exclamà, repapantse a la butaca que li acabava de oferir la Pilar, en havent respost, tota plorosa, a la primera pregunta.— Be, be, be. Senyal que la meva recomanació haurà fet efecte.
—Nó, senyor; son a San Sebastian, actualment;—advertí la Pilar, sense ni somniar en l'índole de la recomanació de que's tractava, però sí ab el desitx de mortificar un xich a qui's permetía, desde primera hora, tanta familiaritat.
—Ah, a San Sebastian? Be, el mateix Echevarría los hi deu haver acompanyat. Com qu'allí hi té casa parada per l'estiu.—Y axò ho digué omplintsen la boca, somrient de satisfacció y fent casi be un ullet d'inteligencia a la mamà de l'Elvira.
Ni aquesta ni en Deberga, sospitaren encara qu'aquell senyor aludís a cap festeig.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/192
Aquesta pàgina ha estat revisada.
