Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/195

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — ¿Vostè creu axò, Deberga? — preguntà aquella, ab veu desmayada d'espant y sens descloure encara'ls ulls.
 — Y vostè també, Pilar. ¿Quín dubte queda?
 — Oh, nó, nó! No ho vuy sentir. No'm fassi més desgraciada! — exclamà la Pilar, rompent a plorar altre cop.
 — Be, — feu, quan la violencia d'aquells plors comensà a amaynar. — Si jo gosés, Pilar, li preguntaría per què's desconsola axís? Asserénis una mica y veurà com no hi hà per què. Si jo no ho he entès malament, vostè encara no sab quí es el tal Echevarría; ¿per què,donchs desesperar de que puga fer felís a l'Elvireta? A l'edat d'ella y ab les seves prendes, ja's podía pensar vostè, que qualsevol día vindrían a demanarli la seva mà. Suposo que vostè no ha somniat pas en feria monja. Si ella s'ha agradat del jove y el jove d'ella, ahont es la desgracia de que parla? —
 Y en Deberga digué axò ab una tan palesa ausencia de gelosía y un desitx tan exclusiu d'aconsolar a la Pilar, qu'aquesta, boy ni podent dissimular el combat tremendo de pors y d'esperanses que tot d'una's lliurava en sí matexa, li trencà'l discurs exclamant:
 — Prou, Deberga, prou, per caritat! Per-