Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/246

garse ab fruició les mans ben obertes entre els genolls, feu, donant un copet de colze a la Pilar:
 — ¿Y tu, ja amanexes el mitjot?... Alsa, amigo, quín pessich que li haurèm de dar, ¿no, noya? —
 La Pilar, qu'ab aquelles indirectes de l'Elvira, ja havía previst aquesta comedia y pensat prou, per consegüent, en la resposta, contestà molt serenament, que la qui ja era propietaria de la meytat dels bens de casa Dou y anava a casarse ab un milionari, no necessitava pas, al seu entendre, la miseria ab que la podría dotar una simple usufructuaria com ella.
 Era tan poch esperada aquexa sortida, que noya y oncles se van quedar muts de sorpresa; l'Elvira ofesa y trista, els oncles rumiant.
 — Tu, tan bona mare, de natural tan generós... ¡càh, has de fer axòl — exclamà, a la fi, la Julita, pera fer de pare pedàs.
 — Nó, no ho faría, si casés la meva filla ab un pobre ò ab algú qu'anés justet; però, ara... ¿per què nó? ¿Quín mal faré? A casa d'un potentat, ¿què li pot faltar a la meva filla? Ab molt menos me va pendre a mi'l seu pare. —
 A la noya li van comensar a espurnejar els ulls.