entench que, a la teva noya, al menos, al menos, se l'ha de dotar ab cent mil duros.
— ¡Verge Santíssima! ¡Y d'hont els treure, pobre de mi, si no'ls tinch!
— Escolta, dòna, escolta. Si es molt fàcil d'arreglar.
— Prou. Trayentlos del negoci, pera anarne coxos tots. Jo la primera.
— Nó. Rès d'axò. La fàbrica no pot fer avuy cap sacrifici impunement; es veritat. Donchs, rès d'axò. Tu bestreus dels teus
ahorros, trenta, quaranta, lo que puguis, y la fàbrica te'n respon. Lo que falti per arribar als cent, li donas ab una casa. En tres ò quatre anys, hauràs retirat altra vegada'ls trenta ò quaranta qu'ara donis, y no se'n parlarà ja més. ¿No ho veus qu'aviat està arreglat? Tot el sacrifici queda reduhit a un prèstamo de tres anys, y quedas be ab la noya, ab l'Amós, ab tothom, y'l món dirà que la senyoreta Dou ha tingut cent mil duros de dot. Ademés, es l'únich modo d'arrencar al Echevarría un bon escreix. — Y sobre axò insistí aquell home tres y quatre y cinch vegades.
— ¿Veus, dóna, veus, com ho arregla'l teu oncle? — exclamà la Julita, admirada fins al punt més alt, precisament per que
no ho entenia, y donantho ja tot per fet.
L'Elvira parà de plorar, sorpresa també
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/250
Aquesta pàgina ha estat revisada.
