Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/253

fosch, la discussió durà encara bella estona, quedant, a la fi, en qu'aquella s'aconsellaría ab l'advocat. Y tres díes després, la Pilar, desitjosa d'acontentar a la noya, que seguía rondinant, y aquietada pels consells del advocat, — qui, d'una banda, treballat per l'Ortal, y d'altra, guanyat per l'egoisme de ferse seu al mellor senyor, coadjuvà admirablement a l'obra, — acabà, pobrona, primerament, per accedir en bestreure trenta mil duros de lo poch més qu'havía estalviat y, segonament, en desferse dels tres mil que li redituava una casa dela Rambla, valuada en setanta mil en l'inventari dels bens del seu marit. Mes, axís y tot, la firma no la posà pas sense dolor. Recels invencibles, vagues temors de que, ab ella, arriscava la poca llibertat d'acció que pera ella representavan aquells estalvis, li feren tremolar el pols y exhalar un gran sospir al acabar el rasgueig.
 Axò no obstant, generosa com era, la Pilar, al cap de dos díes, no's recordava ja del sacrifici. Joyosa de lo satisfeta que quedava aquella noya a favor de la qui l'Amós Echevarría senyalà un escreix d'un milió y mitx de pessetes, y cada día més orgullosa de veure'ls bons auspicis ab qu'anava a ferse aquella boda, la bona mare's desvivía pera anar arrodonint el trousseau en marxa, ab tota l'esplendidesa y perfecció possibles.