Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llista de les seves relacions y comensà a extreuren, com ab pinces, els noms que més li plavían pera la seva selecció. Els d'homes sols, era inútil apuntarlos. El d'en Deberga aparegué cap als finals, plè d'atractius, de simpatía. «Però... però... aquest encara menys». Y com la renuncia li costés quasi una llàgrima, girà full tot de seguit. La nova llista quedà reduhida a tan mínima expressió, que la matexa Pilar se'n escruxía.
 En fi, l'endemà, recordant que feya'l sant l'Osita March, volgué comensar per aquesta, aquella peregrinació. Al cap y a la fi, essent aquesta l'amiga que més estimava, just era que per ella comensés. Ananthi dijous, la trobaría sola, podrían estar ab més intimitat. Se vestí, donchs, depresset, se feu portar al carrer de Mallorca, y pujà tota joyosa l'escala d'aquell ters pis.
 L'Osita la cobrí d'abrassades y petons; si't plau per forsa, li tregué'l turbant, li treguéi saquet, y quan va tenirla ben repantigada, nó a la sala, sinó al recullit estradet del derrera, ahont sols entravan els més íntims parents, li celebrà, plena de joya, la oportunitat ab que s'era presentada.
 — Mira, mitj'hora abans, ens haurías trobat encara al menjador. Tenía la casa plena de gent.