Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la finestra a qu'estava recolzada.—Ara ve.—
 La mamà, dexant al nen, també's va axecar, y presentant distretament al criat la copeta pera que li omplís de xerés, s'acostà a la finestra.
 — ¿Veus, quín caminar?
 — Talment sembla militar.
 — ¿May dirías per lo qu'encara m'ho sembla més?
 — ¿Pel modo de du'l sombrero?—
 — Axò mateix. ¡Oh, es qu'es particular! Repàra qu'en quant se vestexen de paysà, lo que primer els traheix es el sombrero. ¡Ab quina poca gracia'l duen! —
 Mare y filla anavant rumiant, volent endevinar lo que no endevinavan de cent canes. Y quan abdues, ab més complascencia admiravan l'arrogancia del bon mosso, van ferse enrera y's tombaren d'esquena com mogudes pel mateix ressort. Era qu'en Deberga anava a mirar.
 Tiburcio, ¡por Dios! ¿en qué estaba usted pensando? — cridà, de sobte, la mare. — ¿Cómo no veía que me estaba usted vertiendo vino sobre el guarda-polvo? ¡Vaya un modo de mancharme!
 Señorita, si no se lo he manchado yo. Usted tenía la copa. La mano le habrá temblado.
 Vaya, tóme, tóme;—replicà ella nervio-