Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/269

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Axís s'explica la sorpresa verament brutal, que sentí en Lito, a la tornada. Li ofería ja la tía'ls seus brassos oberts pera apretarlo contra'l cor, qu'ell encara dubtava, no la reconexía prou, y quan per fi s'hi llensà, va sentirse batre la sanchs als polsos, com un parell de martellets. Ni que li haguessen jurat; com tampoch ni que li haguessen jurat, hauría cregut, encara, que hi hagués home en el món prou desvergonyit y arruxat, pera intentar la conquista d'aquella pobra mesquineta, que se'n anava del món ab els ulls ja pansits, les venes plenes d'aygua y els òssos gayre be pelats.
 Y quan més tart, mentres el criat, tot desfentli'l bagul, s'atreví a comunicarli les vèus que corrian de que donya Tula's casava com donya Andrea, no'n volía creure un mot.
 — Que no ho vèus, home, que se't rifan? — exclamà. — No diguis disbarats axís. —
 Però, arribat el moment de saber la veritat nua, per la Casilda, qu'anava escandalisada «de l'imprudencia mortal que cometía la senyora,» s'indignà tot d'una y defallí després. El relat de la Casilda era minuciós, irrefutable, venía basat en fets ben comprobats, fins en confidencies y confessions. Ningú com aquexa criada insustituhible, que, durant tants anys, havía, com