Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/274

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Es clar, que lo qu'es públich y notori, ho havías de saber tu, també.
 — Es clar, — feu ell bonament; — però com que vostè no me'n deya rès, he tingut per convenient respectar el seu silenci. Vostè, Tití, es ben dueña de les seves accions; ¿per què m'havía de ficar jo allà ahont no'm demanavan?
 — May he dubtat de que, ab el teu bon talent, dexessis de vèureho axís. Y t'ho he estimat tant, fill, tant... que ja veus si has notat en mi'l més petit cambi de conducta ab tu. Un nou afecte no ha pas de matar els que, de temps, estan tan arrelats, ¿vritat? Uns y altres caben igualment dins del meu cor. Si tu demà't casessis, ¿per què m'havías d'aborrir a mi? Nó, fill, nó; en Marcilla no m'ha de fer aborrir un nebot estimat com tu, y menos quan aquest nebot sab respectar la llibertat de la seva tía, com tu m'ho estàs probant.
 — No faltaría més; — interposà en Deberga, morintse de riure interiorment, al capir rintenció que duya cad'una de les paraules d'aqueix discurs, evidentment preparat. Ben cert que no arribava ni a sospitar el veritable mòvil de les amenasses y prechs tan poch dissimulats; però endevinava ja qu'axò acabaría ab una enquesta de favors.