ni la Tula ni l'Andrea, qu'es cas de veure lo que passava!... La qüestió era aprofitar els goigs que sols de tart en tart, la sòrt regala, y elles, lluhint vestits y presentant al món, com trofeu de gran victoria, aquells bizarros, rendits a llurs encisos, — y reunintse alternativament ademés, unes vetlles a casa Compte, d'altres a ca'n Deberga, l'aprofitavan explèndidament.
Per lo que toca a n'en Marcial, no pot dirse tampoch que la càrrega li resultés de molt tan fexuga, ja que, quan entrava algú al palco a saludar a les senyores, y sobretot durant les vetlles que hi tenían la Clotilde Pons, ell se'n anava a passar moltes estones al prosceni ab sos companys. El tracte, purament superficial, que sostenía ah en Toledo y en Marcilla, un y altre homes de món y d'urbanitat intatxable, no li resultava tampoch gens carregós, y, per altra banda, el de la Clotilde Pons l'interessava en dos conceptes: en el d'esser contertulia y molt amiga de la Pilar Prim, y en el de dòna llesta y misteriosa, a la que les males llengües penjavan un amant absolutament anònim, qu'ell hauría volgut descobrir.
Per ella arribà a saber puntualment tots els detalls de la boda de l'Elvira; l'estat actual de desmayament de la Pilar en mitx de la soletat que l'envoltava; còm se passava
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/279
Aquesta pàgina ha estat revisada.
