Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/30

desde hont veya obliquament a les senyores. Guaytantles a ulls mitx cluchs, va sorpèndrelshi varies mirades delatores de que no les hi era indiferent. Y com que, mare y filla de per sí, varen fer igual observació en els ulls d'aquell home, ni de molt tan quiets com ell se creya, ningú's llensà del pensament al altre, durant aquell tros de camí. Era pels tres com una mena d'hipnossis encisadora, que, l'arribada a Ripoll vingué a trencar ben crudelment.
 — Afortunadament, encara no'ns hem de despedir;—va dir ell, al axecarse pera desar el salva-pols al sach-de-mà.
 — ¡Ah! es veritat, que vostè també va a casa Montagut; — exclamà la noya, fingint haverho olvidat un xich.
 — ¿Ja trobarà carruatge?—li preguntà la mare.
 — Ho suposo. Vé aquí'l del establiment.
 — Sinó, dispòsi d'un puesto en el nostre; — afegí ella, ab senzillesa.
 — Tantes gracies, senyora; li estimo molt; però espero que no hauré de molestarles.—
 Mes eran tants els passatgers que'l tren duya pera Ribes y Cerdanya y assaltaren de tal manera tots els cotxes els primers arribats a la plassa, qu'en Deberga, a qui'l desitx d'estar obsequiós ab aquelles senyores