Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/308

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Pietat, Verge María! pietat, Mare de Deu! perdonèume aquell pecat. Sí,'m vaig vendre, sí; però jo era una nena, m'ho van fer fer, ja me'n penedexo. Senyor, perdonèume, perdonèume per pietat! No cediré may més, jo us ho juro. El meu còs, la meva ànima no'ls obtindrán els diners. May més, may més, Senyor, he de faltar a la vostra lley santa, ineludible... oh, perdó, perdó, perdó!... a la vostra lley santa, ineludible, sacrossanta, del amor. —
 La bona Osita li agafava les mans, li sacudía'ls brassos, lluytava debades pera axecarla y tornarla en sí. Ella no la mirava, ni la sentía, ni escoltava cap de sos prechs. Presa d'ansies supremes, seguía orant, agenollada al mitx de la cambra, cega y sorda a tot consell, com una dement.
 — Per Deu, sosségat, vína ab mi, que tant t'estimo. Vína, escolta, vína ab mi. Sí; primer que tot, abans que tot, la teva vida, Pilar, Pilar!
 — Misericordia , misericordia. Senyor! Com Judes, sí, com Judes el vostre... Nó, jo, nó! uns altres varen vendre'l meu còs. Perdó, Senyor, pera mi, perdó!
 — Pilar! Pilar! escólta per Deu, escóltam.
 — Oh, nó, nó; jo no'm vaig vendre, nó. L'ànima, el cor van quedar meus, si, sí, ben meus. No han glatit més que pels meus