dosa conversa, s'hi fixessin gens ni mica.
Anticipantse uns trenta minuts als carruatges de lloguer, van arribar axís, en tres quarts d'hora, devant del pati del establiment, plè, aleshores, d'ayguaders més assedegats de distracció que d'aygua medicinal. En Deberga cedí per un moment son lavabo a ses desconegudes amigues y, mentres elles eran dalt a ferne ús, no faltà qui'l posà
al corrent de lo qu'ell encara ignorava. La mamà era la Pilar Prim, viuda de don Andreu Dou, un de tants fabricants richs que portan a Barcelona una vida per demés retreta. Atribuhían, ademés, l'obscuritat en que fins ara havía viscut la Pilar Prim, a sa joventut y extraordinaria bellesa de que'l marit, que li doblava l'edat, havía estat sempre gelosíssim. La noya's deya Elvira, no tindría més enllà de dinou anys, y com que fins l'hivern anterior, acabat el dol, no havía exit al món, rès tenía d'extrany que fos també poch coneguda.
Esmorzà la familia Dou a corre-cuyta, bromejant ab son company qu'ocupava la tauleta del costat y, al despedirse, van segellar la conexensa ab franques estretes de mà y oferiments amistosos.
— A veure si's decideix a visitarnos. Pilar Prim, chalet de les Acacies, al peu del estany de Puigcerdà.—
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
