sento una cosa, y es qu'haja ni un moment dubtat de l'imparcialitat ab que, ara, vaig judicar a vostè desde primera hora. Aquest cop, no era vostè que'm treya de casa; — afegí, tot somrient.
— ¿Per ventura le n'he tret may, pobra de mi? —
En Deberga, enarcà les celles y axecà'ls ulls al cel, com clamant justicia. Encara que perdonava, no la sabía oblidar, nó, aquella falsa fugida. S'encreuaren en silenci dues mirades pietoses, y un somrís de perdó mutual enllumenà'ls rostres d'abdós contendents.
Llavors, la Pilar cuytà a desenrotllar, ab mà tremolosa, el paquet ahont duya'l balans en qüestió y'l contracte de gerencia que, per consell d'en Genís, havía dut també.
— De modo, que venen a veure al advocat?—
En dues paraules, mellor per l'Osita que per la Pilar Prim, li fou exposat el conflicte que se li sotmetía a consell.
«Quín desengany! Quant més hauría preferit que la visita fos al amich anyorat! Nó, nó; que no li robessin aquella ilusió consoladora! En aquell moment de goig suprem y devant d'elles, no podía ni volía descendir a la prosa d'examinar papers.» Los
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/339
Aquesta pàgina ha estat revisada.
