Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/343

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de sobte. Poch pensà ell l'efecte d'aquest cop de magia, seguit de la soletat y reculliment qu'anavan trobant aquelles dones dins d'aquell pis. Les hi semblava fer una calaverada que les encisava. L'Osita, anava llambregant per tots costats, plena d'una curiositat bon xich perversa; la Pilar, nó; la Pilar, més aviat presa de recels extranys, d'angunies dolses. L'entrar axís, de cop y volta, a n'el reservat d'un fadrinot com aquell, que vivía tan a l'ampla, era, per la Osita, d'una picantor deliciosa: un guant abandonat, una fotografía, un sobre perfumat, li descobrirían, tal volta, el derrer enredo d'aquell home. Y llavors, quína brometa! Ben al revés, per la Pilar. Quína poca gracia, quína vergonya, qu'encorreguda's sentiría per ell mateix!
 Però, contra lo qu'hauría desitjat l'Osita, en Marcial no obrí cap de les tres portes que tapavan en aquell corredor altres tants tupits portiers de llana, y les conduhí de dret al menjador. Era aquest, una pessa quadrada, bufona, posada també ab gran confort. La taula, ab gran sorpresa d'aquelles dones de vida senzilla, estava, si nó parada, coberta ab elegants tovalles, adornada ab flors y un centre plè de confitures. En Marcial, hi acostà dues cadires, convidant a ses amigues a pendre una copeta.