Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/344

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Marcial, per Deu!...
 — No faltava més! Serà l'únich recort dols que se'n podràn endur de casa, y encara ben petit, per desgracia meva. — Y dient axò, ell mateix va treure d'una de les vitrines que, en lloch de tinell, tenía, plats, coberts, copes y una botella de champagne.
 — Què diu, ara? — exclamà la Pilar, veyent aquest derrer preparatiu.
 Llavors ell, sens ni tan sols respondre, portà un magnífích licorer de metall y vidre esmaltat, y:
 — Ay, però, espérin espeérin. Si hi ha de haver algun sandwich foi-gras...—
 Obrí un calaix del trinxant y, efectivament, pogué oferírloshi una safateta de brioches tasconades d'aquell fetge suculent.
 — Però, Deberga, prou, prou, per Deu; què fa? —
 Mes, no hi van valdre excuses ni compliments; tot era ofert de tan bon cor, ab tanta solicitut y cortesía, que no's podía desayrar. Y de mica en mica, tots tres van acabarse les brioches, van devastar l'acurull de dolsos, van buydar una bona meytat de botella Saint Marceaux y, si nó la Pilar, la seva amiga, engolí, encara, una copa de Borgonya y una copeta de Kirs, que va ferli clucar els ulls en ocasió oportuníssima; es