Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/351

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.





XV




 Eran ja, no les dotze, sinó dos quarts de una, quan la Pilar entrà al despaig d'en Deberga, més trèmola encara, més roja y avergonyida que'l día abans. En tota la nit no havía dormit, donant voltes y més voltes a tot lo qu'havía vist, a tot lo qu'havía sentit, a tot lo qu'havía pensat y desitjat dins la casa de son ídol; casa ahont, sols vencent avuy fortes rohentors de pudor y alarmes de conciencia, havía pogut tornar, després de rodar inútilment y pendre mil precaucions puerils, com si anés a dar un mal pàs.
 — L'he fet esperar molt, eh? Dispènsi: quan una mellor voldría complir, més destorbs solen sortirli; — s'embarbossà, intencionadament y a corre-cuyta, pera mellor