disfressar la causa veritable de l'agitació qu'encara duya.
— Pàssim lo grosser de la comparació, y li diré qu'un bon dinar fa de bon esperar. Y'l d'avuy, pera mi, Pilar, es exquisit; — feu ell, axecantse, abandonant la taula y fixant a la Pilar ab uns ulls tan plens de goig y de dolcesa, que la encengueren tota. — Víngui, Pilar, víngui, qu'estarèm mellor aquí. Assentis, repòsi; — afegí, oferintli altra volta una de les butaques de vora la Venus aborrida.
« Tornèmhi! — pensà la Pilar, sofocantse evidentment y cercant la mellor posa pera no veure l'estàtua. — Ah! si ell sabés còm la mortificava'l veures sota'l caparró d'aquella gata-maula que, tot posant la casta pudibunda, ensenyava tan deshonestament totes les turgencies superfines de son desnú incomparable! Sòrt qu'avuy, ab lo assoleyat qu'estava aquell despaig, podría espiayar la vista a de per tot, y que, situada de esquena a la taula, rès l'impediría de distreures contemplant aquella testa del Sarto que tant li recomanà l'Osita.»
Y apartà tot desseguit la mirada de la Venus, pera posarla, encuriosida, demunt de la Madona italiana. Però, quín desengany! La Pilar no va saber trobarhi ni la menor semblansa ab ella. Tant de bò que
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/352
Aquesta pàgina ha estat revisada.
