guir sacrificantse a les sugestions d'un orgull quixotesch, ò per delicadeses purament platòniques. Si la Pilar el volía, la faría esposa seva, mal diguessen que's venía, mal que'l mortifiqués bon xich una petita desproporció d'edat y'l passar, de cop y volta, a ésser sogre, y quí sab si avi y tot. L'endemà's transparentaría un xich més y no pararía fins a conseguir son fi. Y ab aquest propòsit.
— Gracies a Deu, Pilar, que la veig retrocedir una mica a mellors temps! — exclamà, subgectantla suaument per la munyeca al vèureli fer acció d'abandonar la butaca com donant per acabada l'entrevista.
— ¿Què vol dir? — feu ella, bonament.
Ell li recordà la dolsa confiansa ab que l'honrà'l día del enterro del senyor Prim. Y ab vera commoció a la veu, afegí:
— ¡Ah, si vostè sabés. Pilar, quínes emocions més noves va sentir llavors aquest cor meu! ¡Quínes esperanses més dolses comensavan a apuntar en lo més fons de la meva ànima! ¡Fou aurora falsa d'un día que he esperat ben en và! ¡L'endemà mateix, vostè'm barrava l'entrada de casa seva!
— Vostè va voler vèureho axís. Marcial, vostè's pert de suspicàs, y no té dret a guardar rencor a qui li demanà perdó sense motiu y tot de demanarne; a qui l'ha tornat
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/359
Aquesta pàgina ha estat revisada.
