¿Qué havían fet? ¿S'havían declarat? Ni l'un ni l'altre ho sabían. Ell, aquell seductor expert, que, conexedor dels perills d'aquest jòch, may hauría avensat ni un peó del tauler a més enllà de lo que convenía al moment... ¿no ho havía ja dit tot ab aquell «no l'he tornada a trobar» casi mullat de llàgrimes? Ella, tan plena de dubtes y recels, que no gosava obrir els ulls a la veritat tement que fos mentida, ¿no s'havía propassat ab aquell «so la matexa?» Ni l'un ni l'altre, al trobarse sols, arribaren a definirsho; però un y altre sentían ja en lo més pregon de la conciencia, l'empenta indeleble d'un acontexement molt gran. Y per un y altre, desd'aquell moment, comensà una era nova, una vida extranya, que repelía'ls panorames de la passada, que s'esllanguía d'anyoransa y de buydor fins en companyía dels amichs, y que sols se sentía plena y deliciosament poblada, en la hermosa solitut. ¡Oh, en ella! quíns somnis més espirituals, quínes frisanses més voluptuoses, quíns desitjós més sensuals, quínes esperanses més pures y quíns traspassos de paradís a infern, de vida morta a vida viva! L'un pensava en l'altre, esperava al altre, volía al