Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/385

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vidriera del carrer ab grans acataments. Un carro, que descarregava pesses, havía fet apartar el cupè algunes passes amunt. Al arribarhi, la Pilar, posant mà al pom de la portella, digué al lacayo:
 — Trafalgar, 10. —
 Y'l cotxe arrencà, avensant penosament per les llargues corrues de camions, carros y tramvies qu'omplenavan l'empedrat d'aquella ampla y sorollosa arteria barcelonina.
 Però, per més qu'era ja convinguda la visita qu'anava a fer y ben desitjada, preparada y decidida, un cop se trobà la Prim a ran de ferla, comensà a tremolar. Volgué reconcentrarse, ordenar els pensaments que duya preparats aposta, les impressions que acabava de recullir, meditar un cop més sobre'ls pressentiments tristos de la passada nit, sobre'ls perills a que tal volta s'exposava presentantse sola quan tan assedegada's sentía del amor y amparo d'aquell home, y, rès, inútil tot. El pensament se li escapava, el recort no aparexía, la voluntat no hi era, y l'atenció li dansava com les pulsacions del cor, com les visions efímeres que, al capritxós rodar del cotxe, s'encreuavan per sos ulls.
 De sobte, el cotxe parà en sèch. La batzegada l'extremí tota. Mirà per la fines-