Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

predisposava en favor seu. Malgrat l'hora y la senzillesa que'l camp reclama, duya aquella dóna, de nom retumbant, l'abundant cabellera, d'un ros tirant a tabach, pentinada ab molts rebuscaments un xich apartats de la moda, una falda negra de seda, un rich matiné lila molt escollerat y farcit de puntes, cenyit ab una gran cinta llassada al devant, una soguilla mitx amagada al fons del gran secsó de son coll curt, un'onsa de perruca per agulla de pit, una altra penjant d'un dels tres bracelets que li oprimían la groxuda munyeca, y dos brillants, com dos sigrons, a les orelles.
 Ell, el jove, bastant més alt de lo que'n dava a entendre l'esbós fet per l'Elvira, era realment rodanxó, d'un linfatisme femellench, descaradament pronunciat, no sols en l'arrodoniment de ses espatlles y de les munyeques, sinó també en la finor desesperadora de son cutis d'un rosa satinat, en son bigotet prim y dorat com son cabell, que duya ab clenxa oblíqua y molt allisadet per la pinta. Vestía americana blanca, pantalon blau fosch, subgectat per un cinturó, y, seguint l'abretolada moda del any, anava sense ermilla. En una mà un bastó ab crossa de plata, penjant de l'altra un bolet de seda clara... quan entrà donya Pilar, el sorprengué encastat de cara a un cromo dels