Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que penjavan de la paret, que, miope en extrem, fins ab sos groxudíssims lentes, aquell havía de resseguir a trossets pera vèurel be. La seva mare seguia també dreta, apoyada en l'ombrela, y ventantse desesperadament la cara; una cara roja y xata com un plat de fòch.
 —Vostès diràn;—feu la Pilar, tot contestant a les reverents cortesíes dels altres, y a punt ja de riure al recordar els comentaris de l'Elvira.
 L'amo del chalet, un menestral de la vila, modós y senzill com bon cerdà, exposà ab tota la bona fè del món, que, havent manifestat aquells senyors desitjos de comprarli la finca, venía ab ells a veure si l'estadanta tindría l'amabilitat d'ensenyàlshi.
 La Pilar respongué qu'ab molt gust. Però, llavors, la senyora Roig, ab una veu d'un metall dolcíssim, que sorprenía a tothom com una incoherencia inesperada, se negà galantment a dar tanta molestia a la senyora de la casa a un'hora intempestiva com aquella, pregant que la visita d'avuy se reduhís a una mera presentació pera repetirla ab major oportunitat un altre día.
 Y ho digué ab tanta galanura y veu tan melíflua, que la Pilar l'escoltava embadalida, sens sortir de la sorpresa.
 —Es veritat, senyora; axò seria abusar