Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Ay, es una persona bellíssima.
 — Ens va semblar molt fi.
 — Oh! una persona finíssima, molt galant, molt educat, mol instruhit, de totes prendes;—recalcà la senyora Roig, ab accent ponderatiu. Y descobrint en els ulls de la Pilar una atenció per demés complacent y desinteressada, seguí parlant d'en Deberga ab simpatía vivíssima.
 — Senyoret, y donchs, que no ho sent? Miris que la seva mamà torna a estar per merèxer! —digué la Pilar, bromejant y guanyada ja pels atractius de la conversa.
 — Ay, pobra de mi! —exclamà la senyora Roig, posantse com una brasa. —Ja'm veig, senyora, ja'm veig!
 — Ademés que, qui sab si es casat? —obgectà en Rossendo.
 — Ah , axò es ben cert! —feu, ab ayre fondament serio, la Pilar, sorpresa per aquexa obgecció que may se li havía acudit.
 — Y tant si podría ser! Hi hà homes tan reservats, d'historia tan misteriosa! —afegí la Roig, quasi cantant y tornantse encara més roja. A trenta quatre ò trenta sis anys, que dèu tenir ell, pochs hi arriban de solters. Es advocat, la sab molt llarga.—
 La Pilar aprofità, coratjosa, la poca esma que li quedava pera excusarse, avensant en ses exploracions, mal que li costés dissimu-