Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lar una tremolor de veu per demés comprometedora:
 — Jo no havía somniat ab tals aprensions; creya que vostès conexían a aquell senyor suficientment.—
 Però semblà resultar que nó y que, als banys matexos, no hi havía qui pogués envanirse de conèxer prou la historia d'en Deberga, ab toty haverhi posat, molts, especial empenyo. Havía nascut a Amèrica, era un advocat que no'n feya, molt distingit, molt amable, de gran partit entre les dones, però impenetrable com un'ostra. Hèus aquí tot lo que d'ell podían arribar a dir els que'l conexían de més temps.
 — Però, mamà, — feu el jove, ala fi, — nosaltres estem abusant...
 — Es veritat; — declamà la senyora Roig, axecantse ab la fexugor d'un elefant.—Vaya quíns moments, eh? Axò proba lo be qu'estavam ab vostè, senyora.
 — Perdónins un egoisme tan natural; —recalcà'l jove , contentíssim d'haver trobat una frase que li semblava escullidíssima.
 — Rès, d'axò; per Deu. Vostès no han fet més que complaurem; —respongué la Pilar.
 Y, com al despedirse, en Rossendo afegís memories per la noya:
 — Ah! Vostè té una filla? —exclamà la Roig, fingint ignorarho.