Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gavia tan moll y ben embolicat com venía, no'n sabíam pas apartar els ulls, míri. Y vostès diu que poré no l'haurían pas volgut. Ayoy!... Quan aquest noy ens ha dit que pera félshi prenre, l'ha gicat estar al jardí y ha arrencat a córrer, ¡ayoy! jo y'l Nen, crègui que'ns som esquexats de riure. «Tu sí que les has ben trompades axins», li som dit jo.
 — Be, però escolti,—saltà a la fi, l'Elvira, més plena de dubtes encara y de confusions que sa mare matexa;—¿d'ahont ha vingut aquest ram? ¿Que no es fet aquí mateix? ¿Quí l'ha enviat?—
 Aquella bona dòna explicà qu'havía vingut d'allà baix, no sabía d'hont; ab una carta del senyor qu'aqueix matí acabava d'arribar, ab dos ó tres més, de Nuri, havent dormit a Err.
  Llavors, com un llampech, lluhí en l'enteniment de les barcelonines el nom d'en Deberga, y s'apoderà d'una y altra'l desitx d'esbrinar la veritat.
 —¿Y cóm se diu aquest senyor? — van preguntar ab dues.
 —¡Ah, valiaquí, qu'ara no me'n recordi! Noy, noy, vès si te*n recordas tu.—
 L'aprenent arronsà l'espatlla y apretà'l morret.
 —Donchs, ¿cóm es aquest senyor? Per