Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Se feu fer una bona embarcació ab vela; se procurá tots los ormeigs necessaris: llinyas, xárxas, etc. y comensá á recórrer la costa desde Pineda al cap de Tossa, Blanes, Lloret, continuant envers Sant Feliu y Palamós. Lo cap granítich de Sant Sebastiá lo detingué alguns dias, parantse á Bagur; més lo trobá faltat de calas. Seguí cap al Estartit y la Escala. Després de dos dias de descans á Rosas, emprendat de la gran mola de Cap de Creus, se disposá á reconéixer sos ribastos espadats y penyascosos, costejant sempre sense gayre apartarse de terra. Al volguer doblar lo cap una ratxa de tramontana l' obligá á refugiarse á Cadaqués. Fou tant lo que li agradá aquella costa que hi passá la temporada d'estiu. L' any següent aná á la Selva, Llansá, calas ricas de bon peix, més que per ell tenian un inconvenient y era d' haverhi massa palangrers y pescadors da nansa; no feya sino espigolarhi.

Per fí arribá á Culera. Al entrar ab sa embarcació vela desplegada dins lo estret fiord rodejat de cingles granítichs, socavats per lo furor de las onas, y al descubrir la petita platja sorrenca formada per la riera pedregosa que devalla del cim de la crena pyrinaica, sense trobarhi cap barca ni barqueta, se quedá sorprés.

Culera encara que poble marítim no té pescadors. La població se troba á un tir de bala de la platja, á la esquerra de la riera esmentada, enclosa en mitj de montanyas, en una