Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/117

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ara tenen estació; més de res los hi serveix: mortas las vinyas, la miseria se 'n ha apoderat. Fugen de llurs pobles cercant jornals pera guanyarse la vida y donar un tros de pá á sas donas y criaturas, y no 'n troban. Lo dia d' avuy nostra comarca ja no es més lo rich Empordá, més si lo pobre. La filoxera, los tractats de comers fets per nostres flamants gobernants, lo desprestigi dels fruyts de la terra, lo bestiar que no troba comprador, las contribucions sempre més crescudas... tot ha contribuhit á la pobresa del país que si dura alguns anys més, nos fará anar á captar..



Mon amich Vicents fou tant emprendat d' aquell país que hi comprá una casa, no lluny de la platja. Feya quatre anys que hi estava. Deya que ja era ciutadá de Culera; conegut per tot lo poble, amich del metge, del quefe d' estació, del secretari, alcalde, rector y dels bons propietaris de la vall. Tothom l' apreciava per son caracter franch y jovial y per sa honradés d' home de bé.

La honradés es peculiar als catalans de la costa quí de petits han anat á la Illa de Cuba pera fer una fortuneta. Tots los que conech y he conegut son gent de bé. Ja ho diuhen allá en aquella terra: l' home laboriós y honrat fará sempre son camí en més ó menos anys; lo qui no té honradés que no vinga, tothom lo senya-