Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dias que en una cala de cap Cerbere tinch parat un am escat d' un calamars per un congre que fa be deu carniceras. Es molt traydor, se malfia del parany; á fé que té l' esqué á la vora del cau. Tením d' anarhi; si no l' agafém portarém á la Ramona una menjada de muscles y castanyas.

Hi anárem.

La Dayna, vela desplegada, impel·lida per un oreig fresquet, lliscava sobre las onas com una gabina, vorejant los esculls, fregant las rocas al peu de las timbas espadadas, esqueixadas pels colps tremendos de las onas que enfurismadas per la tempesta s' estellan contra la muralla granítica, enrotllanse, escumorosas, cubrint lo cingle d' esquitxos y ruixím salitrós.

A voltas se senten com canonadas fondas; son degudas á la compressió del ayre per las onadas alborotadas que 's fican dins una cova, á cada saga y ressaga.

L' aygua, á la vora de las timbas es tant transparent que se distingeixen á prou fondaria lo cáos de rocas despresas del cingle, vera clapissa marítima com la del Recó de Grá de Fajol á Morens. Lo temps es un demolidor sense pietat: desagrega, esmenussa, esllavissa los cíngles granítichs de montanya com de mar. Pels primers, li ajudan los uracáns, los gels, los llamps; y pels segons, los colps macissos de las espantosas onas que socavan sens parar, eternament, los peus del colós granítich.

Eixas penyas son cobertas de vegetació sub-