Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Voleu que 'ls robem l' espinada, ja que no 'ns han convidat? sabrém lo gust que té. — Apa! moll bé! dit y fet: van á cercar un sach, se fan esqueneta y s' emportan l' espinada.

Pobre Tona! qu' enfadada estarás demá dematí!.. y la filla la Tuyas, las riallas se tornarán plorallas. En Guillem se haurá de lligar mes las barras de tan mal de caixal, y de segur que deixará apagar lo pipot. Quan en Guillem lo deixa apagar, es senyal de tempestat y terratremol.

Nostres fadrins, carregats ab l' espinada, s' en van carrer amunt. Sortiren del poble silenciosos, y posats en un recés, comensaren á reflexionar sobre la gravetat del robo que acabavan de cometrer. Ells, fills honrats de las mellors casas del poble, ben cert s' exposavan á una causa criminal.

Tingueren consell y després de moltas rahons y de tirar plans, decidiren lo següent: demá tot lo carrer de cá la Tona será alborotat; l' alcalde, l' agutzil, tothom cercará lo lladre; es necessari amagar l' espinada en un lloch que ningú la puga trobar.

Després de molt pensar, decidiren amagarla al cementiri. En efecte, la portaren en aquell lloch sant ficada dins son sach, la deixaren á dintre, al peu de la paret de tanca, amagada per las malvas y romagueras. Sens dubte que en aquell amagatall estaria en lloch segur; y després de passat l' esbalot la nit següent anirian á buscarla; pera evitar sospitas la portarian