Gertrudis, lo lliga deixantlo en lo mateix puesto que lo havia trobat y s' emporta l' espinada.
Lo castell de Cabrera es un antich castell feudal del tot enderrocat. No hi ha més que una estancia mitj coberta ab volta grassa que serveix pera embarrar lo bestiar quant fá mal temps. Nostres fadrins havian escullit eixa estancia pera fer l' apat y saborejar la carn suculent del porch de la Tona. Tot ho tenian preparat: bon foch, graella, paella, pá y ví. Seguts en rotllo sobre una pedra á la vora del foch, parlavan del alborot del poble; se reyan de la rabiada de la Tona y de las barras lligadas de 'n Guillem; de la gresca que s' havia armat en lo carrer. — Ja 'ls está bé, deya la Pepa que havia mort un tocino de 90; aixis no 'ls hi fará profit... A mi 'm sab greu per la pobre Tuyas: diuhen que sa mare li ha arribat á l' esquena... y qué hi mereixia pobre xicota!.. En Guillem digué al texidor que fa d' agutzil, qu' era un cap de burro perqué no sabia trobar l' espinada; ho deya tant enfadat que portava lo pipot á la boca apagat.
Aixis nostres amichs s' entretenian pera matar lo temps y esperar l' hora de mitja nit, hora de comensar á cuynar. Sentiren á tocar las dotze al campanar del poble; un d' ells se dirigeix cap al cementeri distant mitja hora del castell; salta la paret, recull lo sach, se 'l carrega
