Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

á coll y cap al castell. Al arribar: ja la tenim, apa! apa!.. Deslligan lo sach, l' apropan á la claror de la llar y vuidan son contingut... Los tres exhalan un crit d' horror y espantats arrencan á fugir, no sabent lo que 'ls hi passava. A poch á poch tornaren en sí; se aproparen tremolant de lo que havia surtit del sach. Reconeixeren lo cos de donya Gertrudis enterrada lo dia avans. Al veurer sas orellas esqueixadas comprengueren que hi havia hagut un robo sacrílech y que lo lladre 'ls havia jogat una mala partida; que tota la culpa recauria sobre d' ells, y que no se 'n podian burlar perque era cosa d' anar á presidi. Se desesperavan, no sabian qué fer; parlavan de deixar lo cadavre y anarsen cap á retiro. Peró si algú 'ls hagués vist... Si la justícia ho descubria... Se torturavan l' enteniment pera trobar una solució que los lliurés de un pás tan perillós.



A un quart y mitj del castell de Cabrera hi ha una casa de pagés bastant acomodada: á can Flaciá; mitja hora més lluny hi ha una altre masia de bon aspecte: á can Peyrotó. Donchs bé, nostres fadrins havian trobat la solució que tan cercavan.

Tornaren á ficar dins lo sach la pobre vella, y se dirigiren á can Flaciá. La tramontana, que li diuhen en Jan de Fransa, bramava que feya terror. En la masía tothom dormia: eran las