saber si t' estimava sols per ta cara .. crech que ara te haurás convençut del contrari... Donchs, ves... y ab lo dit li indicava la tenda del barber... serás bon minyó... te estimaré com may t' he estimat...
Més, dona! ara no hi ha temps... me moro de gana.
— Pero, ¿es possible que 't vulguis passejar ab una cara semblant? li vaig dir un poch ressentida.
— Si aquí ningú 'm coneix! Viatjo incógnito, digué rient. Aquell ríurer m' excitá los nervis.
— Donchs, mira, jo no entraré ab tú al restaurant fins á tant que t' hagis fet afeytar.
Volen saber lo que 'n Tomás me respongué?
— Está molt bé, te faré pujar l' esmorsar dins ta cambra...
Y aixís ho feu. Me acompanyá á la fonda, pujárem á la cambra hont me feu servir l' esmorsar qu' he tingut de menjar ben sola. ¡Quina lluna de mel! Quin viatge de boda!... quina desilusió!...
Lo Domo, la Torra inclinada... res he vist. Me miro los objectes y no 'ls veig!
En Tomás sempre alegra, sempre obsequiós y de bon humor. Sempre me vol abrassar encara que jo no vulga, encara que 'm vegi mal humorada y que me 'l miri rabiant, res hi fá. Crítica tot ab tanta burla que sens volguer provoca ma hilaritat: tinch d' esforsarme pera simular serietat, indiferencia. A 'n Tomás li es ben igual.
