Del más á la parroquia hi ha mitja horeta, es un passeig; pero pera tornar al mas la pujada es cansada; las senyoras de la casa la fan á cavall sobre dos borriquets ab llur silló, acompanyadas per un mosso de peu.
Lo Sr. Jaume Freixineda es senyor de 60 anys, alt, bona musculatura, cara torrada pel sol, fesomía bondadosa al par que digna.
La senyora Margarida es dona de be, com ell, bona esposa, bona mare, bona pagesa, dirigint totas las feynas casulanas de la masía... una mestressa que val molt.
Llur filla, Lluisa, té 17 anys, moreneta, estatura regular, esvelta, ulls grossos, expresius, fesomía atractiva, formas elegants, peus y mans aristocrátichs, Té retirada ab una besavia dels Freixinedas qual retrato es penjat á la sala, que, encara d' edat, se veya que havia hagut d' ésser molt guapa.
Lo Sr. Jaume y sa esposa desesperavan de tenir familia, lo que era per ells una gran pena, perque veyan que la antigua casa dels Freixinedas anava en risch de pérdrer son nom. Anaren á Nuria. Tant pregaren y suplicáren á la Reyna de nostras montanyas, que los concedí á edat ja avansada, una pubilleta.
Quina alegria los Freixinedas ! Parents, amichs, tothom los felicitá. La Sra. Margarida regalá á la mare de Deu sas joyas de boda. Lo bateig fou lluhidíssim. Li donáren lo nom de Lluisa que es lo nom de la besavia del retrato á quí tant se sembla.
