nyosa, qué apassionada estava la nit passada!...
Quan torná trobá ma porta tancada ab clau; hi doná un truch discret; li responguí que tenia migranya, que no 'm trobava bé, pregantlo que 'm deixés descansar en repós.
Vingué molt tart: havia passat la diada á Monte Carlo hont s' havia divertit molt. Me contava ab volubilitat la boniquesa del paysatge, lo satisfet qu' estava de las diversions que hi havia trobat.
Ni una paraula li volguí respóndrer.
Com s' ha de acabar aixó?
No ho sé! La ofensa es de tanta gravedat que dificilment hi pot haver reconciliació. Dech confessar ingenuament que fins ara no desitjava gayre obtenir la victoria; no hi posava gran importancia; més ara ja es molt diferent després de lo que m' ha fet. En Tomás no té perdó, ma decisió es ben presa, veurém qui dels dos será més tossut.
He determinat fer encara la malalta. Veyám si al fí se voldrá compadeixer de mí.
Per ara no veig pas que hi siga gayre disposat.
He passat lo dia aburridíssima, sola, dins ma cambra, mentres ell s' ha passejat del matí al vespre fins que cap al tart ha vingut acompanyant una senyora d' edat... la senyora més fastigosa que s' coneix: Donya Eularia Copóns, la esposa d' un brigadier
