Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vaig á sorprendel, me diguí, y molt malhumorada li observí que de Nice ja ne tenia prou, que no m' ofería cap interés.

Ben cert que de cent marits se n' hagueren trobat al menys dotze que no haurian volgut deixar Nice sense haver donat un passeig á la hermosa passejada dels inglesos.

Poch li importava á 'n Tomás. Ordená tot seguit que s' arreglés nostre equipatje, pagá la nota de la fonda, y partirem.

Me dolia de tot cor lo deixar eix hermós pais que no havia vist encara, y que de soltera havia sigut sempre mon ferm desitj de visitar: lo pais de mos somnis daurats.

Mes, lo meu orgull estava massa fondament ferit. Los besos de la nit de Génova me cremavan sempre la cara.... calia esborrarlos del tot.


París 10 Maig.  

Aquí en París, m' he guardat bé d' adoptar la táctica de Nice.... ja que jo sola n'haguera sigut la víctima.

Nos passejém pels carrers, bulevars, visitém museos, aném al teatro.... mes, entre nosaltres no hi ha relacions íntimas, no més relacions fredas y diplomáticas.


París 12 Maig.  

Hem passat la vetllada al Teatro francés y en Tomás s' ha divertit moltíssim. Encara que nostre viatje sia viatje de boda sab aprofitar dels plahers que se li ofereixen. Está sempre de