dias que jeya. — Aprópat, Pauet... escolta... me 'n vaig d' aquest món... quan seré mort portarás la trompa de coure á 'n Missot per lo travall que s' ha prés d' ensenyarme. Portarás una tarota del bot, la més llarga, á l' ermita de St. Pallari; una altra á la de St. Antoni y la més curta la guardarás com á recort meu. Quan á la pell, se la guardará la Catarina que li podrá servir pera posar olis y vins... Se 'l feu portar al llit; probá de xuclar lo canonet, pero ja no tenia forsas; se morí ab lo canonet á la boca y los dits convulsius, crespats, sobre 'ls traus de las tarotas... Pobre Xitu! fou sols quan fou mort que lo jovent de la comarca apreciá lo que havia sigut, que se recordá de las corrandas alegras que tocava ab son joyós instrument. Es la sort dels grans genis, d' ésser incompresos. Paguém un tribut á sa memoria; doném un recort inolvidable al darrer cornamusayre de nostra valls montanyesas.
