al travall de sos habitants y á la proximitat dels Pirineus. Si de Madrid tornem á Barcelona per Saragossa, fora l' influencia dels rius, trobarém la mateixa aridesa, com las planuras d' Aragó, de Lleyda, d' Urgell. Cert es que nostra estimada Catalunya que te rius pochs y de poca aygua se trobaria en la mateixa condició, si no fos l' intel·ligencia, lo coratge, lo travall incansable de sos habitants.
A Tortosa, Bufet, 20 minuts de parada pera dinar. Mols s' entaularán. Estava assentat al costat de mos dos companys de vagó, qui sense dir una paraula s' atracaren de llagostins.
Es una especialitat del Bufet de Tortosa: cada vegada que hi he dinat m' han servit llagostins, per cert molt bons y frescos. Los pescan á Sant Carles de la Rápita, á la embocadura del Ebro.
Prompte la campana nos avisá. Tornarem á nostre vagó. Hi pujá un senyor tortosí de uns 5o anys, petit, panxut, de fesomia alegre, amable, obsequiós. Saludá y s' assentá en front meu. —
— ¿Vosté va á Valencia?
— Si senyor, ¿y vosté?
— Jo també.
— Me 'n alegro; serem companys de viatge.
Se tragué la petaca, oferíntnosla.
— Nóó! nóó! thank you, digué l' inglés.
