Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Deixarho.

— Miri, li diguí, que no' ns deixarán fumar.

— Cá! home! som á casa nostra... no faltaria més que aquestos inglesos nos fessen la lley. — rascá una cerilla y encengué son puro.

La mistress feu una mueca; se posá lo mocador al nas — hóó... Lo master.. — Nóó! nóó!.. Sinyor!..

En eix moment entrá lo conductor per los billets, y tan sí com nó tingué de apagar lo cigarro... un puro de la Vuelta abajo que després de dinar se senta tan bé!... Vaja! hi ha gent que no hauria de sortir may de casa seva, ó al menys respectar nostras costúms... Eixos inglesos fora de llur illa son insoportables; sembla que 's consideran superiors á tothom... ¿Vol que mudém de vagó? — Ja está dit.

A la primera estació nos ficarém en altre vagó y poguérem saborejar nostres puros de la fábrica de Janer y Janer, embolcallats ab paper platejat, de aroma riquíssima ...; bárbaro d'inglés!...



La plana de Castelló á Valencia ab sos arrosals y boscos de tarongers es un jardí espléndit. Se comprén la recansa que tingueren los moros al tenir que deixar aquell hermós pais fertilisat per ells. Quin vot d' agrahiment los hi deuhen los vehins del Túria y del Jucar! Que admirable aquell vast encreuhament d' amples rechs