Quan li deyan qu' era un borratxo no ho volia creurer. Deya que no era cap home, pero si lo dimoni que com á St. Antoni li feya entremaliaduras pera ferla caure en pecat.
Empleí los dias que vaig passar en Valencia pera recórrer la ciutat y revéurer tot lo que té de remarcable. Vaig visitar lo museu de pinturas célebre per sos cuadros antichs de la escola valenciana: Ribera, Ribalta, Joan de Joanes, etc. Valencia es á pocas horas de Barcelona y son museu es massa conegut pera ferne una descripció; pero si, sols faré notar una desagradable sorpresa: vegí restaurats, lluhents, envernissats de poch, algunas obras mestres de Ribera. M' apar que atrevirse á restaurar un cuadro del Espanyolet es una profanació, per intel·ligent que sia lo restaurador; m' explicaré. Lo temps ha donat al clar obscur dels cuadros de Ribera una tinta suau que cap pintor, per hábil que sia, pot reproduhir. Es lo sagell de la vellura, com lo color d' or vell de las ruinas romanas dauradas pel sol ponent. Es observació que tothom pot fer al contemplar los nombrosos cuadros de Ribera en lo museu de pinturas del Prado. Si será lo betúm dulcificat pel temps que dona als cuadros de Rembrandt y Ribera eixa tinta vigorosa de clar obscur que tant agrada? Lo que hi ha de cert es que s' ha produhit en los colors una acció
